Visita a "La Escocesa".

LA ESCOCESA

La fàbrica tèxtil "La Escocesa" és fundada l'any 1894, per la confecció de  "crochet" i cortines, rep aquest nom perquè tant la direcció com les treballadores eren d'origen escocès.

La fàbrica es tanca després d'una revolta de les obreres que demanen una pujada de sou, el director es nega i es mobilitza un grup de treballadores anomenades "La mano que aprieta" que cremen al director a la mateixa fàbrica.

Al 1980 un grup d'artistes ocupen la fàbrica, es creu que pagaven un petit lloguer a la propietat. Al 2005 algunes empreses constructores s'interessen en  comprar-la per construir vivendes socials. Els artistes que feien ús de la fàbrica s'associen i demanan quedar-se allà fins que es construeixin les vivendes, però finalment amb la crisi immobiliària les constructores perden l'interès i la compra l'Ajuntament de Barcelona.

Ara mateix hi ha una part dels edificis que la formen gestionada per l'Associació i part que està ocupada, hi ha bona relació entre ambdues parts.

Actualment La fàbrica d'art té 120 sòcies (és la fàbrica amb més artistes de tota Espanya), 33 d'elles són artistes residents que paguen un lloguer i poden disposar d'un espai propi amb una durada de mínim 6 mesos i un màxim de 5 anys. Les convocatòries per noves sòcies són públiques i se celebren un cop l'any. Les residents paguen una quota de 37€ i la resta de sòcies 60€?. 

També disposen d'espais compartits de creació que estàn gestionats per les mestres de tallers. I poden gaudir d'espais comuns com dues cuines que enriqueix les relacions entre les sòcies i crean un feedback entre les artistes. 

Les artistes que han sigut sòcies fan un retorn. 

Durant el confinament han sigut com una gran família. A La Escocesa hi han  dues normes bàsiques: que s'utilitzin els espais i que es fomentin la comunitat i la integració.  De fet el dia de la visita es celebrava una calçotada per presentar el  nou equip directiu (canvia cada 4 anys). Cal comentar que, anteriorment, accedien a beques per diferents projectes artístics d'investigació i que l'actual Direcció ha aconseguit un finançament més elevat (durada d'un any) per projectes que serveixin per millorar 

COM FUNCIONA.

Hi ha 1 persona de manteniment i 3 treballadores i mitja més, una d'elles subvencionada pel Banc de Santander. 

                

                                                 

L'Ajuntament té previst la construcció d'un nou edifici annex a un de les parts més derruïdes, sembla que hi han discrepàncies sobre l'ús d'aquesta ampliació, l'associació vol traslladar allà les oficines i l'ajuntament vol que ho facin els artistes i així no rehabilitar la part que utilitzen actualment, que és la que està pitjor i a on s'elaboren les feines més brutes amb materials com fusta i ceràmica. 

Ens comenten que la fàbrica disposa d'un Plató insonoritzat i que a la resta d'espais  les condicions acústiques són força complicades per totes les obres que hi han al voltant. En mesos de molt fred els artistes no treballen allà perquè és pràcticament impossible (disposen de estufes de gas butà, però les temperatures són massa baixes). 

Els accessos a les oficines, una de les sales de reunions, als cubiculs d'algunes artistes i a una de les dues cuines  és amb una escala a un segon i tercer pis d'un dels edificis, els accessos a aquestes zones no estàn acondicionats per persones amb problemes de mobilitat. De fet una de les plantes d'aquesta part de l'edifici està apuntalada.

                                          

Sembla que s'han anat acondicionant espais poc a poc, amb mobiliari, plafons i materials que els han donat , però queden moltes millores per fer.